CAMPIONAT D'ESPANYA DE MITJA DISTANCIA A VITORIA

Dissabte al mati, sobre les 8, carreguem el cotxe, amb bici, maletes, neopre i tot el necessari, pasem a buscar al Jordi Moreno i cap a Vitoria, l'Ester adormida encara, s'asenta al derrera colgada de trastos, ella ve, per que hem quedat amb la Patricia i el Javi, uns amics d'Irun.
Al mitgdia arrivem, ajudats per el Tom Tom, ens plantem devant de l'hotel Desiderio, podem deixar les bicis dintre a la sala de tele, anem a dinar i a la tarda comença la triatló del dia avans, que si anar a buscar el dorsal a un lloc, desinfecció del neopre, deixar les bambes a la transició, que si anar a la sortida a deixar la bici (un llac a uns 18 Km.), reconeixament del circuit de bici, xerrada técnica, etc. practicament s'ens fa de nit.
La desinfecció del neopre que no sabiam de que anava, ho fan per prevenir la introducció del musclo cebra, posaven el neopre amb uns bidons amb desinfectant i despres l'estenien un ratet, no se yo si aixo es molt efectiu, pero...
Al anar a buscar el dorsal, sorpresa, els de devant nostre eren el Iñaki Urdangarin i la seva dona, es veien per que es troç de tio, altisim... per cert esperan per remullar el neopre, els de l'organització s'en donen compte que esta alla i l'hi diuen per fer unes fotos i que deixi la cua que ja ho arreglaran, i ells els diuen que primer la cua i despres les fotos, tot un detall.
El diumenge ens aixequem d'hora vaig a esmorçar a la habitació del Jordi, per no despertar a l'Ester, esmorcem papilla de 6 cereals i mel, no ho havia fet mai i va anar molt be, vaig queadar tip i hem va donar energia quan la necesitava. l'Ester ens porta al llac i trobem les bicis molles per l'humitat de la nit, per cert el temps d'autentica tardó, xirimiri, tot tapat i 13 graus, ho preparem tot, i anem a l'agua que estava molt millor del que ens pensavem sobre 18 o 19 graus segons l'organització.
Com sempre pasa, anavem amb tot el temps del mon, pero hi ha un moment en que les coses es precipiten i tot son preses comencen les sortides, primer sprint a les 8:30, a les 9:00 elit, elit femeni, paralimpics, grups d'edat i open, (les escurrialles), tot molt controlat i ben organitzat, encara no estava a la cambra de sortida que ja arrivaben els primers elits de nedar, unes maquines.
En fi, despres de tot el ceremonial que l'unic que fa es aumentar prograssivament els nervis, donen el tret de sortida i cap a l'aigua, nomes havia fet 10 m. i un com al cap em deixa mitg estabornit, deixo pasar a tothom i començo a nedar, em trobo be i vaig amb molta fluidessa, les boies van caien una a una i amb un plis plas, transició i apa a sobre la cabra, el dissabte varem recoineixer casi tot el circuit i ens va sembla molt planet, sobre la bici la cosa es veia d'una altre manera, arrivo a Vitoria molt be amb una mitja de uns 29 Km/h i tornada al llac (per una carretera que el dia avans no vam fer) per començar la segona volta, en aquesta carretera hi havia un portet, i el vent començava a bufar una mica, el resultat es que poc a poc hem va baixar la mitja, començo la segona volta, per la zona mes favorable pero jo ja estic una mica tocat, en un avituallament paso a la Montserrat Clavero que estava solucionant un problema, i al poc rato ella hem torna a pasar i penso que s'acabat, fins aqui podiem arrivar, aprofito una pujada per adelantar-la, i en unes rectes amb vent en contra, m'acoplo i a saco, l'unica preucupació que no m'adelantes, i aixi avanço bastant fins arrivar una altre vegada a Vitoria.
Tot el recorregut era exepcional, poblets tipics bascos, amb gent al carrer animant, les carreteres plenes de ciclistes, el paisatge brutal, tot perfecte.
Al arrivar a Vitoria, transició de les de ironman, la veritat es que estic molt be, sento al Javi amb el AUPA RICARD!! veig a la Patricia i començo a correr encara hi ha molta gent i m'engantxo amb uns tios molt alts que van bastant rapidet, adelantem molta gent, fins l'avituallament, als avituallaments, paro, m'hidrato i segueixo i aixi fins a tres voltes la primera amb gent, la segona amb menos i la tercera casi sol pero sempre per un parc amb llacs, anecs, tot molt idilic. Seguint la mateixa tactica de parada als avituallaments i casi sensa baixar el ritme acabo la prova, al arrivar escolto al speaker que el Jordi Moreno era 2º del grup d'edat. Acabo com sempre amb sensació de mareig, intento menjar alguna cosa pero no puc (l'avituallament estava molt be, fins hi tot hi havia truita amb patates) i vaig directament a la tenda de la creu roja que em deixin estirar una estona, son molt simpatics, hem prenen la pressió, els bategs, etc i tot be 5 min. i ja estava totalment recuperat.
El Jordi estava molt content amb la seva carrera, se l'hi va colar un tio que no coneixia, pero estava satisfet amb la bici i sobretot el correr.
Avui he vist els temps, que no son per tirar petardos, pero estan"en mi linea", he quedat molt al derrera per que a la Open no hi havia gent de la meva edat, tots els grans feien grups d'edat. Al final 1:44 i una altre al sac, seguim preparant l'ironman de Calella i es presenta un Agost molt dur.
La tornada pesada, va conduir tota l'estona l'Ester, pero les cames hem feien mal.
En fi una gran experiencia, molt bons moments, i un triatló per tenir compte.

REGLES DE JOC

Un company informatic, corredor habitual de maratons, es va fer un programa on apuntava el entreno que feia cada dia i en funció d'aixo el programa l'hi marcava el proper entreno. La idea que sembla bona li impedia correr maratons.
Si feia un entreno fluix l'ordinador l'hi programava una sesió forta per compensar i si feia un entreno fort, l'hi aumentava el nivell, per tant, sempre anava al limit fins al punt que el neguit per no poguer seguir els temps que l'hi marcava el programa, l'impedia entrenar. Com el increment era molt gradual ell no ho veia i a la setmana 7 o 8 ja estava desmotivat per que no aconseguia els seus objectius.
Actualment sembla que ens esta pasant el mateix amb l'economia, retallem, retallem, afinem, ajustem, no gastem, vigilem, i cada vegada pitjor, cada vegada es veu mes negre el futur.
Jo crec que les normes que fan funcionar els mercats no estan be, com mes es redueix, mes s'exigeix reduir, el programa te parametres que no estan en la direcció dels objectius marcats.
Ara cau Italia, Estats Units a punt de fer suspensió de pagaments, Grecia, Irlanda, Portugal enfonsats a la miseria. PERO AIXO QUE ES!!!!.
Potser que ens repensem on volem anar i refem el programa per que ens hi porti sensa tant patiment.

1, 2, 3 JAAAA!!!!

Ja fa temps que penso en començar aquest bloc, i avui toca.
Soc catalá, independentista, crec que el millor que ens pot pasar es que formem part d'Europa de forma autonoma, sensa pasar per el sèdas espanyol que l'unic que els motiva es l'expoli.
Espanya no ens vol, no ens aprecia, enveja la nostra manera de fer i esta intentant engolir-la i diluir-la per tal que siguem un mes dintre d'Espanya. No voldria ser un ploramiques, gran part de la culpa dels nostres problemes i totes les solucions estan en nosaltres mateixos. Els politics catalans son facilment sobornables a canvi de poder, no tenen cap mena de vergonya de pactar amb forces de dretes ultranacionalistes espanyoles, o amb forces d'esquerres jacobines.
Soc ecologista no hi ha dret que deixem als nostres fills el planeta que els hi estem deixant, no hi ha dret que poguen anteposar unes comoditats (fer una carretera, anar amb cotxe, construir una urbanització amb bones vistes, contaminar, etc) a canvi de cargar-nos el medi ambient que es el fruit de millons d'anys d'aprenentatge, d'evolució i que dificilment es pot refer de les agressions que rep.
Treballo de petit empresari autonom, amb 3 treballadors al meu carrec, estic patin la crisis sensa contemplecions, amb la impressió de pagar els plats trencats d'una colla de gent (grans empresaris, banquers, etc) que no ha fet be la seva feina, que s'han dedicat a especular i a fer-se rics sensa escrupuls, la seva avaricia per conseguir cada vegada mes poder, diners, etc ens ha portat en una situació on esta en perill la classe mitjana, que tradicionalment aportava valor, ideas i generava feina. Aquests grans empresaris, banquers etc que han provocat tot aixo ara son els que ho acaparen tot i segueixen exprimint paisos, persones, etc per tal de cobrar els deutes que tots tenim i que no podem pagar per que ens han canviat les condicions (condicions que estaven apuntades amb lletra petita a les nostres hipoteques).
Tinc una familia, l'Ester, funcionaria del departament d'ensenyament, compartim la vida, una casa i una hipoteca des de fa 23 anys, l'Oriol amb 18 anys a punt de començar una nova etapa de la seva vida, l'universitat.
Practico triatló, aixo ocupa molta part del meu temps lliure, he fet varies maratons, moltisimes curses, aquest any vaig acabar un ironman i tinc pensat fer-ne un altre ara l'octubre, aqui anire exposant alguns dels entrenos que faig pero tampoc voldria que es convertis en un diari d'entrenos.